El Pessebre del C.E.M al Puigmadrona.

Dia de la Inmaculada. En Joan i jo acabem d’esmorzar al bar, al Papiol.
El dia és molt cobert de núvols i les previsions que hem sentit parlen de pluges per a avui.

Tanmateix, en sortir ens veiem obligats a obrir els paraigues. La pluja no és forta i no sabem si més endavant ens farà retrocedir.

Però més aviat minva a mitja pujada cap a l’ermita de la Salut, més que no pas embolicar-se més.

El bosc tardorenc és d’una gran bellesa que la pluja ha enllustrat. Hem agafat el camí d’abaix I ja amb els paraigues plegats els temps és prou agradós, tot i l’humitat.A la Salut no hi ha ningú. La pedra de l’ermita brilla de netedat. L’aigua s’ha endut fins l’últim posim de les parets. Però els núvols no donen treva a la llum, de manera que tot plegat està matitzat d’una certa grisor.Dalt del Puigmadrona, l’objectiu de la nostra sortida: el pessebre del Centre Excursionista de Molins de Rei, la visita al qual procuro no perdre’m cap any.

 

Val a dir que els pessebres del C.E.M. son sempre molt bonics, molt treballats. Dels pessebres que vaig a visitar en aquestes dates, és sense dubte, el més ben fet, el més acurat. Per a mí, el més bonic.

Enguany és un treball dels que només es poden fer amb afecció, habilitat i moltes ganes.

El Naixement és dalt d’una roca, al peu de la qual una tenda parada ha aixoplugat els excursionistes que ara fan un llarg de corda per arribar dalt. Les figuretes, de verdadera miniatura, son molt ben fetes, menudes.

 

Al costat del pessebre, la vista s’esplaia, avui, amb el anar i venir lent, com cansat, dels núvols i del pujar de les boires baixes des de les valls, tant del cantó de l’Ordal i el Garraf com cap a Castellbisbal i Montserrat o cap al cantó de Vallvidrera, que, ara sí, permeten entrellucar petits redols de llum, escadussers, talment com si alguns núvols ens féssin l’ullet.

 

La baixada la fem pel corriol de carena que baixa pel cató de Valldoreix, reprenent la pista que ens portarà novament a La Salut. Tornem al Papiol pel cantó de la serra i les Escletxes.I fins l’any que vé, si Déu vol, que tornarem a visitar un altre pessebre del C.E.M., a qui felicito per la tant bona feina feta.I que visqui per molts anys aquesta tant bella tradició del nostre excursionisme, que son els pessebres a muntanya.[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.