Demà i prou.

Demà diumenge, al matí, per complaure a un bon company, tornaré a donar un petit cop de ma en la organització de la Caminada de Montjuïc.Aquesta caminada ja fa anys que es fa i sol haver-hi una bona concurrència. De fet és una passejada que es fa per bona part de la muntanya.
No hi tinc però cap entussiasme, perquè és una mena d’hibrid de caminada popular de les que es fan a tants i tants pobles (i aquestes sí que valen la pena),  i del “belluga’t” aquest, o parauleta semblant que es van inventar els de l’ajuntament de Barcelona.
Un híbrid, a més, que els seus organitzadors van acceptar (subvencions manen?) d’incloure dins el que se n’ha dit “Barnatresc”, o sia un conjunt de passejades que es fan per diferents barris de la ciutat i que organitzen els centres excursionistes. O sia, ells hi posen la organització i l’esforç i l’ajuntament, en la persona de qui li toqui, es posa la medalla de guaita-quantes-coses-que-fem-a-la-ciutat.
Ja li he dit al bon company que aquesta vegada és la darrera. A menys que la caminada canviï, cosa que dubto i deixi de ser una caminada més del Barnatresc-Ajuntament per a passar a ser una caminada del Poble Sec-Montjuïc, el meu barri, que n’hauria de ser el protagonista, per recorregut i per participants. I que es financii per les seves inscripcions, com les caminades populars de veritat, que son una bona manera d’aportar recursos a les respectives entitats organitzadores.
Em fot veure que els participants no tenen res a veure amb l’excursionisme, des dels que surten corrents com si fos una prova atlètica fins els que “fan salut” caminant, tant és si és per Montjuïc com per Sant Andreu o la Guineueta, habillats a la fantasmagòrica manera de les “sudaderas” i demés gipons del “runing”.
Això no té cap gràcia per a mí, ni veig que en pugui tenir per a cap excursionista.
Per això benvulgut company, fins aquí. I no més.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.