In Memoriam

 

A hores d’ara, mentre escric això, s’està celebrant la Trobada en Memòria dels Excursionistes que ja ens van deixar, al santuari de la Mare de Deu de Lurdes de La nou de Berguedà.

D’aquestes trobades ja n’havia parlat en d’altres ocasions en que hi era present, explicant que es tracta d’una diada de germanor en record i homenatge als excursionistes que ens van precedir, i que des de fa molts anys, molts, es celebra pel novembre.

I que la trobada consisteix en un petit recorregut d’aproximació a peu al lloc de la trobada, un acte cívic de recordança i una missa, per després dinar, sigui al restaurant, sigui de motxilla, segons les preferències de cadascú.

Enguany, a desgrat meu,  les circumstàncies han fet que no hi pugui ser.

No físicament, però com se sol dir, sí que hi soc en esperit.

M’han dit que probablement, aquesta sigui la darrera trobada que es fa. Al menys de caire intersocial com sempre ha estat aquesta trobada.

Això no obstant em consta per haver-ho vist en algun butlletí que alguna altra entitat, a nivell social,  ret homenatge també als seus desapareguts.

Vull pensar, si tanmateix aquesta fos la darrera, que algun tipus de record semblant substitueixi la Trobada en Memòria dels Excursionistes.

Els ho devem.

Ja fa anys, en ocasió d’una trobada, vaig redactar un petit escrit a tall d’oració. Potser sigui, per les circumstàncies que acabo de comentar, el millor moment per a oferir-la des d’aquí als que ens van precedir i a tots els excursionistes que tingueu la gentilesa de llegir el Xiruquero-kumbaià. I que Sant Bernat del Menthon, el nostre Patró, hi faci de mitjancer.

 

In Memoriam

 

D’arreu, de tot lloc de la terra aimada,

D’allà on us dugué la rosa dels vents,

Sona sempre la vostra petjada,

De tant que n’esteu de presents.

 

Abans que els que avui us fem homenatge,

Aprenguéssim del vostre mestratge,

En cada passa i en tot moment,

Vosaltres trescareu pel vostres paratges,

Que avui son els nostres, també per un temps.

 

Un dia, a desgrat, per mor que sempre és massa d’hora,

Cedíreu la motxilla i deixàreu el calçat,

Que per a fer aquell viatge no cal la vella amiga

Que penjada a l’esquena us feu sempre costat.

 

Avui, amb l’ànima serena i l’esperança a flor de pell,

Venim aquí amb la motxilla

Per a demanar-li a Ell,

Que us doni per sempre més la Vida.

 

Pares, avis, amics i companys,

Que ja féreu la gran carena de la que no es davalla mai,

Prengueu aquesta oració i l’ofrena,

Dels que encara estem pujant la carena.

 

D’aquells a qui ensenyàreu aquesta barreja

D’amor a la terra i respecte al proïsme,

Que vosaltres mateixos batejàreu

Amb el nom d’Excursionisme.

 

(Octubre de 1998)

  [@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: In Memoriam

  1. ef diu:

    Molt bonic aquest poema.
    Saps per què no es tornarà a fer?

Els comentaris estan tancats.