Allà

Avui us tinc al fons de l’ull alzinars estimats, pinedes amigues.

Veig com el ventijol lleuger de la tardor plàcida us passa per entremig de les fulles, dels fils lleugers de les vostres agulles, i sento el contacte amable de les escorsses obertes a tall de ferides.

Veig la olor del tapis de l’herba seca, de fulles i branquillons dels arbusts que us han protegit les arrels a l’estiu. I recordo el sò de la passa damunt la catifa.

Aquesta olor m’amara. Només movent les mans arran de terra, més avall que ho fa el segador, toco l’humida llanega, o el rovelló. El carlet, de nom d’infant entremaliat, juga a cuit i amagar.

I el cel rogenc tinc a l’abast. O d’aquell blau que no sé descriure però que llegeixo des d’aquí, només tancant el ulls.

Torno a passar la mà sense la falç del segador, nua. I me l’omple un pa de molsa humida i fresca. Me l’emporto al pessebre que encara haig de començar.

Bosc. Mon. Vida. Amor. Déu.

Allà.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Allà

  1. ef diu:

    Preciós i moltes felicitats

Els comentaris estan tancats.