Afortunat.

De l’excursió de la setmana passada n’he tret una tendinitis al peu esquerra.

Mala sort. Tant bonica que va ser!

Ara sembla que amb els antiinflamatoris que m’han donat la cosa s’està solucionant.

En qualsevol cas, tal vegada això vulgui dir que una caminada de quatre hores i mitja ja “no fa” per al xiruquero-kumbaià, i que val més que em limiti a les sortides de veterans que fem, que solen durar unes tres hores.

El caçador d’ànecs a l’aiguamoll, quan el gos ha acaçat els ànecs per fer-los envolar, dispara a discreció i, ara en cau un, ara un altre. No els ha triat, si més no ho ha fet molt ràpidament.

Un company xiruquero, el més gran, només ens acompanya fins a la sortida en les excursions de veterans. Ja va arribar al límit (em sembla que en un post un dia en vaig parlar). Fa uns mesos un altre company xiruquero va haver de renunciar també per la deformació d’un os del peu que en caminar una estona li fa veure les estrelles. I no fa gaire, un tercer ha tingut problemes al maluc i l’hauran d’operar pel que, al menys per un temps, està a la drassana, al dic sec.

Sembla que jo encara podré anar a les sortides de veterans. Fins i tot tal vegada això no es repeteixi i en pugui fer alguna de més llarga.

Mireu si en sóc d’afortunat!

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Afortunat.

  1. It’s so hard to be a xirukaire!. Jo tpc aguant ja algunes caminates però… q hi farem! q nos quiten lo bailao! lo nostre és de kumbaontologia total.

  2. Tu quoque frater mii?
    Benvingut al meu blog.
    Per cert,m’agrada molt allò que tens posat al “about me”. Et vindré a veure de tant en tant.

  3. dessmond diu:

    Quatre hores caminant???? Només de pensar-ho, estic segur que demà em llevaré amb “agujetes”!

Els comentaris estan tancats.